La crisi de l?habitatge: un fre real a la mobilitat del talent

La crisi de l’habitatge ha deixat de ser un factor exclusivament social per convertir-se en una barrera estructural en el mercat laboral. Els indicadors actuals mostren que la disponibilitat i el cost de l’habitatge actuen com el principal filtre en els processos de selecció, fins i tot per sobre de la retribució econòmica. En zones d’alta pressió immobiliària, el salari percebut —independentment de la seva competitivitat— es veu dràsticament erosionat pels costos de lloguer.

Segons l’experiència d’Etalentum, aquesta manca d’equilibri entre salaris i cost de vida restringeix el pool de talent a nivells locals, forçant una inflació salarial artificial per compensar el cost de residència i incrementant els costos operatius de les companyies. Així mateix, l’escassetat d’habitatge està derivant en un augment de la rotació primerenca: els candidats que assumeixen desplaçaments llargs pateixen un desgast progressiu, mentre que d’altres opten per mercats secundaris amb menors barreres d’entrada, afeblint el teixit professional de les grans ciutats.